PROTOCOL: DISPUTACIONS A L’OMBRA
En les nostres activacions espacials itinerants, el Departament d’Umbrologia vol obrir ombres protectores on aprendre a descriure i disputar problemes territorials (transformacions demogràfiques; confort tèrmic, accessibilitat i dret al verd; condicions habitacionals; opacitat i control, etc.) amb intervencions efímeres que serveixin per a la visibilització, la sensibilització i la protecció socioecològica d’indrets en disputa.
Volem ocupar temporalment aquests espais ombrejats no només com a llocs d’una protecció efímera, sinó com a veritables parlaments urbans: arquitectures nòmades on acollir diferents éssers vius amb les seves preocupacions; llocs on poder debatre entorn del nostre dret a l’ombra, per anar cap a una sobirania climàtica i uns protocols d’autoprotecció popular.
Per això ens cridem a ombrejar espais públics com a plataformes democràtiques, on les ombres acullin una pluralitat de definicions d’allò urbà per als diferents éssers vius de la ciutat: és a dir, com a espais de relacions multiespècie on volem posar en suspensió l’ordre solar de l’urbanisme. Anomenem aquestes activitats disputacions a l’ombra.
Volem que aquestes disputacions a l’ombra esdevinguin – seguint la inspiració del Parlement de Loire o de la Court for Intergenerational Climate Crimes – operadors d’una nova inventiva institucional popular o, dit d’una altra manera, rendir un servei a l’imaginari públic per tal de respondre als desafiaments urbans de la mutació climàtica en curs.
En aquestes disputacions a l’ombra voldríem obrir a consulta pública aquest esborrany d’ordenança pel Dret Urbà a l’Ombra (DRETUMB), que volem que sigui una eina per reclamar el nostre dret com a holobionts a imaginar noves formes d’autoprotegir-nos, anant més enllà del règim solar de l’espai instituït.
Agrairem qualsevol aportació per tal d’enriquir-la, contestar-la, ampliar-la, especificar-la, millorar-la i fer-vos-la vostra!
CONSULTA PÚBLICA: ORDENANÇA PEL DRET URBÀ A L’OMBRA (DRETUMB)
(Versió 1.0, estiu de 2026)
PREÀMBUL
Considerant que l’activitat industrial humana ha instaurat un nou règim climàtic marcat per una intensificació de la radiació solar i l’escalfament urbà que amenaça directament el principi d’habitabilitat de les nostres ciutats;
Reconeixent que el disseny urbà modern —basat en infraestructures dures, superfícies reflectants i materials d’alta inèrcia tèrmica— actua com un vector d’expulsió socioecològic;
Contemplant que l’habitabilitat no és un atribut dels éssers humans, sinó del teixit de la vida que cal defensar com a condició política fonamental;
Aquesta ordenança s’erigeix com una regulació que empara l’habitabilitat urbana entesa com un dret dels holobionts a romandre en un territori urbà sense que les condicions atmosfèriques n’anul·lin la viabilitat biològica, en tota la seva singularitat: respectant la pluralitat de formes en què es dona l’habitabilitat de cada ésser viu, tot trobant els mecanismes diplomàtics adients per dirimir les potencials friccions o sentits contradictoris en les relacions multiespècie.
Definim l’ombra com un bé comunal dinàmic: un flux atmosfèric nòmada que neix de la intercepció de la radiació i que constitueix la infraestructura mínima i essencial per mantenir la ciutat dins d’un llindar tèrmic habitable.
Inspirat pel Principi d’Habitabilitat esbossat per Baptiste Morizot i Laurent Neyret, per les tesis de la Redirecció Ecològica de l’Origens Medialab, així com per les exploracions de comunitats biòtiques polítiques del Zoöp Model i el recull de recomanacions climàtiques urbanístiques Descodificant el confort, el Departament d’Umbrologia proclama el dret estacional a l’ombra urbana i reivindica la penombra i l’opacitat com a refugi dels holobionts. Així, seguint la seva Guia: La ciutat de les Ombres l’ombra urbana esdevé una protecció fonamental dels cossos per tal de no ser totalment exposats i vulnerables a la irradiació solar.
En aquest sentit, l’ombra es garanteix com a arquitectura de sobirania climàtica popular, que permet l’autoprotecció dels holobionts i la continuïtat de la vida en temps de mutació climàtica, així com l’exploració de noves formes d’habitabilitat urbana.
TÍTOL I: FONAMENTS I SUBJECTES DEL DRET
Article 1. Definició d’ombra: L’ombra es reconeix com un bé comunal dinàmic. És, al seu torn, la garantia d’un Dret a l’Opacitat: el dret de tot holobiont a no ser totalment transparent, mesurable o vigilat per les estructures de poder urbà. L’ombra és el refugi de la singularitat no traduïble.
Article 2. L’holobiont, subjecte de Dret: Aquesta ordenança protegeix comunitats biòtiques (és a dir, no només humans sinó el teixit de relacions entre microbiomes, fauna i flora, juntament amb els elements abiòtics crucials per a la seva vida), entenent que la seva habitabilitat depèn d’alguna manera de la possibilitat de refugi tèrmic i ocultació solar.
TÍTOL II: REPÒS I ASIL URBÀ
Article 3. Zones d’Asil. En episodis d’alertes radiants i calor extrem, tota ombra es reconeixerà com a Zona d’Asil. Això comporta el següent:
3.1. Es fomenta el dret d’ús comunal de porxos i ràfecs privats.
3.2. Queda suspès l’ús de dispositius hostils (punxes, aspersors) destinats a expulsar éssers de les zones de refugi a l’espai públic.
3.3. S’estableix una Servitud d’Hospitalitat Umbrològica (SHU) en totes les vies públiques. S’entén per SHU l’obligació legal de qualsevol estructura, parament o element construït (sigui de titularitat pública o privada) de cedir l’ús de l’ombra que projecta sobre el sòl o l’espai adjacent per al recer dels holobionts. Aquesta servitud és automàtica, gratuïta i innegociable durant les hores d’alta irradiació solar. Es reconeix la propietat dinàmica del flux: la servitud no s’aplica a una coordenada fixa, sinó que es desplaça amb la projecció de la taca d’ombra al llarg del dia.
Article 4. El Dret al Repòs a l’Espai Públic. Se suspèn qualsevol prohibició relativa al descans en l’espai públic sota la protecció de l’ombra. El repòs horitzontal es reconeix com una necessitat fisiològica de supervivència dels holobionts. La ciutat no pot obligar al moviment i el flux urbà sota condicions d’estrès tèrmic.
TÍTOL III: INFRAESTRUCTURES DE PROTECCIÓ SOLAR
Article 5. Factor de Protecció Solar (FPS). La ciutat en el seu conjunt ha de contribuir al FPS de cada barri:
5.1. Els edificis han de facilitar ràfecs i pèrgoles o, en el seu defecte, garantizar la seva creació transitòria. Es prohibeixen façanes de mirall que projectin radiació i llum invasiva cap a l’espai de repòs comú.
5.2. Garantia de Continuïtat Umbròfila (GCU): La ciutat ha de garantir una trama d’ombra ininterrompuda en tots els espais públics, ja sigui amb infraestructures verdes o artificials, amb els solapaments que calguin. Cap holobiont podrà ser obligat a romandre sota insolació directa més de 5 minuts per completar qualsevol desplaçament urbà essencial.
5.3. Adaptació estacional: Els semàfors i altres elements de senyalística urbana s’han d’adaptar per assegurar el menor temps d’exposició solar dels éssers vius. S’ha d’assegurar la senyalització d’itineraris climàtics alternatius.
5.4. Cada barri ha de garantir un 50% de sòl fresc i permeable. L’ombra ha de permetre el repòs del cos en contacte directe amb la terra o materials de baixa inèrcia tèrmica que no interrompin la termoregulació dels holobionts.
5.5. Considerant la capacitat calorífica i, sobretot, de conductivitat i efusivitat (velocitat de transmissió de calor) de diferents materials s’haurà d’afavorir l’ús a l’espai públic de materials orgànics (fusta, tèxtils, terra) que no cremen, en lloc de formigons, metalls i pedra.
5.6. Considerant la relació entre factors tèrmics i cromàtics (els colors clars reflecteixen, però enlluernen; els foscos absorbeixen molta calor i l’emeten), s’insta a considerar la rellevància dels colors en el disseny de l’espai públic.
TÍTOL IV: AUTOPROTECCIÓ CLIMÀTICA I OCUPACIÓ TEMPORAL DE L’ESPAI
Article 6. Dret de Treva del Migdia. A les hores centrals del dia en els mesos estivals la ciutat ha d’entrar en metabolisme lent. L’ombra s’ha de respectar com a espai de repòs i penombra compartida. Queden suspeses les activitats que pertorbin el refugi.
Article 7. Llicència d’Autoprotecció i Ocupació Transitòria de l’Espai.
7.1. Es garanteix un permís universal per instal·lar infraestructures umbrològiques d’emergència sense censura estètica o sol·licitud de permisos. L’autoprotecció climàtica dels holobionts preval sobre la imatge visual de la ciutat i sobre qualsevol criteri decoratiu o monumental. Es dirimiran singularment els criteris de seguretat viària en casos de conflict
7.2. Els holobionts tindran el dret de desplaçar els seus cossos i estris seguint l’ombra, i podran ocupar qualsevol espai públic que ofereixi refugi. Es respectarà el dret a no ser vists ni datificats sota l’ombra.
Article 8. Dret a la Suspensió Laboral. S’autoritza la suspensió de qualsevol activitat laboral al sol quan el dret a l’ombra no pugui ser garantit, sense represàlia salarial.
TÍTOL V: DESPLEGAMENT FUTUR D’UN PLA DE REDIRECCIÓ ECOLÒGICA URBANA
Article 9. Procés de Participació i Redirecció Ecològica. Per garantir un procés de redirecció ecològica efectiva de les infraestructures de la ciutat, entesa no com un abandonament abrupte o l’aspiració de fer taula rasa, sinó com la renúncia polititzada, deliberada i planificada a l’urbanisme solar modern es promourà la creació d’Assemblees Umbrològiques Barrials (ASUB) com a òrgans de codecisió, disseny i governança de la retirada.Aquestes ASUB es constituiran en els òrgans deliberatius competents per determinar quines infraestructures, sistemes tècnics o equipaments urbans vinculats al règim solar han de ser objecte de desmantellament, sotmetent a la disputa pública el destí dels actius obsolets o climàticament nocius de la ciutat.
9.1. Les Assemblees identificaran les Zones de Sacrifici Tèrmic (ZST) existents per procedir al seu desmantellament democràtic. Aquest urbanisme subtractiu s’executarà mitjançant protocols de retirada gradual (despavimentació, tancament de fluxos contaminants, plantació d’arbrat i verd, o irrigació insurgent) dissenyats específicament per calibrar, mitigar i reparar els danys metabòlics, socioeconòmics o de subministrament que la mateixa desactivació de la infraestructura pugui ocasionar a la comunitat local.
9.2. Les ASUB també s’encarregaran d’identificar i gestionar els comuns negatius urbans que emergeixin en les seves exploracions.
9.2.1. S’entenen com a comuns negatius aquelles ruïnes de l’urbanisme fòssil, passius ambientals, toxicitats persistents, illes de calor estructurals o infraestructures obsoletes del règim solar modern que, lluny de desaparèixer amb el seu tancament o desmantellament, romanen en el territori com a càrregues materials heretades. Atesa la seva naturalesa irreversible o de llarga durada, no poden ser tractades com a mers residus a eliminar o externalitzar, sinó com a realitats nocives que exigeixen de manera imperativa una responsabilitat, cura i governança col·lectiva a llarg termini per part de la comunitat.
9.2.2. El procés de desmantellament democràtic reconeixerà formalment aquestes càrregues, les quals passaran a ser assumides sota un règim de coresponsabilitat institucional i custòdia popular. Les ASUB, conjuntament amb el Departament d’Umbrologia, establiran els protocols de contenció, reparació i vigilància comunitària necessaris per gestionar els efectes metabòlics d’aquests comuns negatius durant i després de la seva desactivació.
Article 10. Procés de presa de decisions interespècie. Les ASUB convocaràn als diferents éssers vius d’un lloc i prioritzaran el consens en la presa de decisions. En casos de conflicte es podrà implementar un procediment de vot. El vot dels holobionts amb major vulnerabilitat tèrmica tindrà un pes preferent. S’hauran d’habilitar protocols d’indagació multiespècie amb representants delegats que vetllin pels drets i el vot de la comunitat biòtica sencera (seguint el Zoöp Model).
Article 11. Protocol de Reciclatge Biòtic. Els materials retirats s’han de reutilitzar el més a prop possible per crear nínxols d’ombra, humitat i opacitat per a la microfauna i la flora espontània.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta ordenança entra en vigor en els mesos estivals o en els episodis declarats de calor extrema cada vegada que el sol se situa per sobre de l’horitzó i durant tot el seu trajecte fins a la posta del sol. El seu incompliment serà considerat Negligència Biòtica i Violació de l’Opacitat, perseguible d’ofici per l’Oficina d’Autodefensa de l’Ombra.