Passejada i taller de co-creació
20 de juny de 2025, 9:30-14:00 @ Sala U0.3, Universitat Oberta de Catalunya (c. Perù 52, 08018, Barcelona)
Passejada i taller de co-creació ideats per Tomás Criado i Zeynep Sıla Akıncı
Organitzat pel Departament d’Umbrologia @ CareNet de la Universitat Oberta de Catalunya, en col·laboració amb Arquitectura de Contacte i Nusos Coop
Plantejament
Caminar és una manera interactiva d’explorar i entendre una ciutat. A Barcelona, reconeguda com una de les ciutats més caminables, caminar és una activitat agradable. No obstant això, amb l’augment de la calor, caminar en els mesos estiuencs pot convertir-se en una activitat poc saludable i, fins i tot, perillosa.
Aquest taller convida a persones i entitats interessades pel canvi climàtic a les nostres ciutats, així com a recercaires i estudiants de les cièncias socials, les ciències ambientals, les arts i les disciplines del disseny urbà a pensar des de les seves experiències urbanes amb la calor i el sol: identificant espais de perill o exposició i ideant pràctiques col·lectives de protecció i cura.
Ho farem mitjançant dues activitats: primerament, passejarem al voltant de Can Jaumandreu observant, mesurant i cartografiant zones d’ombra (casuals o intencionals), imaginant-les en diferents estacions de l’any amb l’ajuda d’una app.
Després, traduirem aquestes experiències en un taller de co-creació per grups d’una senyalètica urbana del canvi climàtic, on abordarem diferents propostes, variant (1) els materials utilitzats, (2) els modes d’implementació, i (3) el públic objectiu. Creiem que la senyalètica pot esdevenir una pràctica col·lectiva rellevant per prendre consciència i intervenir els nostres espais públics en un context de canvi climàtic que posa en risc a molts diferents col·lectius i persones.
Tancarem amb un testeig i debat a l’exterior sobre les diferents propostes.
L’activitat està dissenyada per a un grup d’unes 20-30 persones participants.
Amb la participació de: Xavier Acarín, Barbara Adams (New School), Zeynep Akıncı, Adrià Bardagí (Arquitectura de Contacte), Marta Belev, Glòria Carrasco Turigas (IS Global), Sandra Carrizo (Asociación Española Contra el Cáncer-Barcelona), Maria Cifre (CareNet, UOC), Raquel Colacios Parra (TURBA, UOC), Tomás Criado (CareNet, UOC), Dennis Dizon, Ada Duran Berrojo, Marina Duran Lombardía (CareNet, UOC), Carme Garcia (Nusos Coop), Benjamin Gauchia (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, AjBCN), Andrea Nóblega Carriquiry (TURBA, UOC), Laura Oliveras (Agència de Salut Pública de Barcelona), Marina Pera (TURBA, UOC), Irene Ripoll Murcia, Sergio Ruiz Cayuela (IMPACTE, UAB) Isabel Ruiz Mallén (TURBA, UOC)
Relatoria
El Departament d’Umbrologia va tornar a autoconvocar-se al taller de co-creació Cap a una senyalètica urbana del canvi climàtic, en col·laboració amb Arquitectura de Contacte i Nusos Coop. Aquesta trobada s’emmarca dins d’un mapatge col·lectiu sobre les comunitats a l’ombra, particularment enfocat al districte de Sant Andreu.
Després d’una breu presentació, amb una vintena de participants (provinents de diversos àmbits de coneixement i d’entitats interessades pel canvi climàtic a les nostre ciutat) es va convidar a tothom a pensar des de les seves experiències urbanes amb la calor i l’ombra, i a reflexionar al voltant de preguntes com, per exemple:
- Què significa l’exposició per a cadascú?
- Quines formes de cura col·lectiva podem imaginar?
- Com podem aprendre a protegir-nos d’altres maneras?
- Com podem desenvolupar un sentit del que ens posa en perill, del que ens exposa?
- Com podem transmetre les nostres sensacions personals i encarnades en un signe que pot ser força abstracte o estandarditzat?
- Com podem comunicar els espais de perill i de protecció fins i tot a persones que no parlen la nostra llengua?
A partir d’aquestes preguntes, vam començar a pensar en maneres de prototipar una senyalètica pel canvi climàtic: una eina crucial per alfabetitzar-nos sobre l’exposició i les formes de protecció que haurem de construir per fer les nostres ciutats habitables de nou, reclamant la nostra sobirania sobre la protecció climàtica.
Amb tot aquestes coses al cap, vam sortir a analitzar diferents espais públics al voltant del campus de la UOC: voreres, encreuaments, una àrea de joc infantil, una rambla, carrers tant de vianants com amb trànsit rodat, i altres elements d’infraestructura urbana com bancs, arbres, fanals i semàfors; vam observar els espais solejats i ombrejats, les seves característiques –– físiques, socials i relacionals ––, identificant espais de perill o exposició i de protecció i cura. A banda d’observacions, els grups també van fer una anàlisi espacial i ambiental, utilitzant diversos dispositius de mesura (luxímetres, termòmetres infrarojos, termòmetres ambientals amb higròmetre, i guixos per marcar les siluetes de les ombres i observar-ne les transformacions al llarg del temps).
Alguns grups es van centrar en característiques físiques dels ombres, mesurant la temperatura superficial tant amb aparells com amb les seves mans. Altres van intentar mapejar la seva existència en constant canvi a les voreres, carrers i rambles, formada per la presència i l’absència d’arbres, edificis, mobiliari urbà i fins i tot humans o animals, entre el sol i la superfície. Altres grups es van enfocar més en els aspectes socioculturals i relacionals d’espais d’ombres, parlant amb i observant persones i animals que hi passaven. Tot vam tenir un interès especial en detectar espais de risc o exposició i idear pràctiques col·lectives de protecció i cura.
Després de sofrir el sol abrasador en primera persona a les 10 del matí, mesurant temperatures superficials de fins a 50 graus (especialment a tapes de clavegueram i altres superfícies metàl·liques) i sentint-nos una mica marejats per la calor i la humitat (que va arribar al 60% durant el passeig), vam tornar el nostre taller de co-creació amb els diaris climàtics amb les mesures i les nostres reflexions textuals, a banda dels notres dibuixos i esquemes. Amb tot això, els grups van començar a reflexionar sobre les seves experiències individuals o col·lectives i les maneres de traduir-les en una infraestructura urbana de cura: un sistema de senyalització del canvi climàtic.
Els grups van triar (1) quina entitat confeccionava la senyalètica (un col·lectiu activista, una administració pública, etc), així com (2) l’audiència a la qual s’adreçaven (infants, persones amb diversitat funcional, persones que no parlen les llengües locals, etc.). Utilitzant diversos materials—papers, cartró, corda, adhesius, retoladors, llapis i bolígrafs de colors assortits—els grups van prototipar els seus sistemes de senyalització urbana.
En només 90 minuts van sorgir idees fascinants. Els grups van crear:
(1) Un senyal que suggereix un itinerari alternatiu al convencional per a les hores de més insolació estival en una zona de vianants; recolzat per una senyàletica col·locada a les superfícies particularment calentes, com aquells que ells van arribar a més de 60º.
(2) Un mapa tàctil perquè persones cegues puguessin planificar com caminar protegides del sol als seus trajectes urbans;
(3) Un sistema de sensors i una mapa (presencial i digital) mitjançant una app (accessible via codis QR als llocs) creat particularment pels parc infantils. El sistema es diu “aquí s’hi juga bé” i s’inspira en els indicadors d’estat de les platges, fent servir un codi de colors que va del verd-groc al taronja-vermell per indicar les àrees i l’hora del dia per jugar amb seguretat a l’aire lliure. Cobrint tots els parcs infantils de la ciutat, el sistema també proporcionava d’altres informacions crucials per a la seguretat tèrmica com la presència de fonts, els registres d’insolació, temperatura ambiental o de les superfícies, que pot ajudar a decidir on i quan anar a jugar. També van considerar el mobiliari urbà dins i al voltant dels parcs infantils en el seu sistema de senyalètica mitjançant senyals particulars que mostren els bancs per a diferents estacions: “aquest és un banc d’estiu” o “aquest és un banc d’hivern”, perquè no només els infants, sinó també els seus acompanyants puguin passar un bon temps en entorns climàticament segurs.
(4) Un semàfor el ritme del qual canvia en funció de la temperatura i la seva exposició solar al llarg del dia, fent-se càrrec de com l’estacionalitat de la ciutat pot requerir diferents gestions dels temps d’estada i passeig, permetent circular més ràpid als vianants en dies acalorats. També van voler incloure els desitjos dels habitants, que puguin marcar a terra espais com zones de confort, ombres desitjades on hi ha seients, i seients desitjades on hi ha ombres.
(5) Un senyal que indiqui espais climàticament segurs recolzat per un dispositiu manual que inclou també un rellotge de sol incrustat. Les peces circulars del dispositiu (inspirades en els artefactes de l’Ars Magna de Ramon Llull), que es mouen individualment per posar el mes i l’hora del dia, s’utilitzen per detectar els espais d’ombra i sol. El grup va destacar els principis de funcionament manual del dispositiu, considerant possibles talls d’electricitat, com es passa molt sovint amb calors extremes, i com el que va passar fa uns mesos i va afectar la major part de la Península Ibèrica durant hores fins i tot quan no feia calor.
Va ser un matí molt engrescador!
Us imagineu del que seríem capaços i quina quantitat de formes col·lectives de protegir-nos del sol i la calor podríem arribar a crear si ens donéssim el temps, els espais i treballéssim els vincles per fer-ho possible?
Xarxes